Ernest León, va començar fent teatre al Patronat amb Josep Borràs, a La Passió hi ha fet de Sant Pere i de Pilat. Des que va començar al Teatret, el 2010, amb Fum Fum Fum, dirigida per Antonio Calvo, hi ha fet més de 13 obres, entre les quals, El verí del teatre, Terra Baixa, Rereguarda, El Judes, o més darrerament Ser o no ser i La vida es sueño. Ara, per Tots Sants es posa a la pell de Minetti, l'actor i el personatge que Thomas Bernhard utilitza en la seva obra Minetti, un retrat de l'artista vell, dirigida per Joan Castells.
Ernest, com s'afronta un personatge com Minetti?
D'entrada s'afronta amb molt de respecte, amb molta humilitat i amb moltes ganes. Com gairebé tots els personatges que he interpretat. Però, en aquest cas potser encara més, perquè Minetti és un personatge complex que requereix dedicar-li molta atenció i molt treball. Complex, tant per la seva evolució dins l'obra, com per tot el ventall d'estat d'ànims i d'emocions per on passa el personatge. També per tot el que diu i expressa que són reflexions sobre la societat, l'art, el teatre, la seva experiència vital. No són reflexions banals, sinó tot el contrari, hi ha molta filosofia soterrada i molt pensament crític en tota l'obra de Bernhard.
Una feinada amb el text…
El text és molt extens, però com tots els textos, és molt important aprendre-se'l com més aviat millor. Això dona molta llibertat i seguretat com a actor a l'hora de trobar el personatge i d'estar segur amb el que fas. I sí, he dedicat moltes estones al text. Podríem dir, que cada dia, l'hi he dedicat una bona estona. I s'ha de repetir, repetir, repetir fins que surt sol.
Molta feina. Estàs content, però?
Amb el Joan hem fet, crec, un molt bon treball. Tant a l'hora de buscar i de trobar tots els estats d'ànims per on passa el personatge, com per procurar no repetir els llocs per on ja ha passat i fer que sempre vagi endavant, que sempre evolucioni. Procurar trobar una manera de dir i de sentir diferent per cada un dels temes que va desgranant l'obra i el personatge. També hi ha hagut un treball corporal, molt important, perquè el personatge té una edat avançada, que no és la meva i que en algun moment de l'obra hi ha d'arribar. Tot això, ho he pogut fer, gràcies el mestratge del Joan que ha sabut guiar-me per tot aquest recorregut amb molta facilitat, gairebé sense adornar-m'en. Jo estic molt content amb el resultat. Hem treballat moltes hores i hem invertit temps, però això es nota. Em trobo molt còmode amb el personatge, el gaudeixo i crec que això ho copsarà el públic que espero que ho gaudeixi tant com nosaltres.
Doncs nosaltres estarem atents, no ens ho volem perdre. Molta merda, Ernest!