Joan Castells, director de teatre i durant molts anys professor i sotsdirector a l'Institut del Teatre de Barcelona i director de l’Escola d’Art Dramàtic, ha estat un referent per als esparreguerins vinculats al teatre, no només perquè de molt jove ja va començar a treballar amb el Goc, liderat pel Siscu Castells, el seu germà, ni tan sols perquè ha estat el director de La Passió de referència, sinó perquè no ha deixat mai de dirigir i posar en escena grans i petits espectacles que han servit de taula d'aprenentatge per a molts: actors i directors esparreguerins. Podríem recordar moltes obres però ens venen a la memòria la versió, impressionant, de Carmen l'any 1989, o el magnífic Mikado, més recent. També ha deixat petja en el teatre més petit d'Esparreguera. De fet, quan ell estava preparant la posada en escena de l'obra d'Arthur Miller Del pont estant, es va inaugurar el Teatret, precisament a causa d'aquest muntatge, des d'aleshores hi ha dirigit Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas. Inaugurava també l'any 2003 el Festival LOLA amb textos de Vallmitjana, el 2005 hi feia Àfrica 30, amb Joan Taulé i Isaac Serrano, l'any següent hi va fer Pervertimento de Sinisterra i el 2008 Prevert-sions de Prévert. Uns anys més tard hi estrenava La nit just abans dels boscos, de Koltès i el 2016 Follia, de Shepard, ara hi estrenarà un dels grans autors europeus: Thomas Bernhard i la seva obra Minetti, un retrat de l'artista vell.
Per què Minetti, Joan?
A Minetti m'hi porten dos camins: un haver-me apartat del món del teatre com a professional, o del món del teatre com a director d'escena, i l'altre, per aquesta situació en què es troba el personatge de Minetti: 25 anys inhabilitat després d'un procés pel seu pensament lliure i anar en contra dels canons estètics. Aquesta llibertat de pensament té com a conseqüència la recerca d'un públic diferent, que no sigui el públic de la burgesia. Ell es queixava que els autors escrivien allò que el públic volia sentir. Com ara! Com ara, si vols fer un èxit!
Una altra raó és perquè hi ha l'actor capaç de fer-ho. Va ser una condició que vaig plantejar a l'hora d'acceptar fer aquesta obra: el fet que la pogués fer l'Ernest León.
Així, el fet de triar Bernhard…?
Pel que t'he dit de Minetti i perquè és l'autor contemporani que anat més lluny.
En aquest sentit com veus el teatre actual, l'ofici?
Ara estic molt allunyat, però penso que és un calidoscopi de moltes coses en aquests moments... malgrat tot, s'està produint d'una manera imparable un canvi professional i sobretot, després d'un temps de models més aviat estètics, s'està tornant a un teatre compromès ideològicament. La gent jove utilitza el teatre per a temes socials, polítics, mediambientals... en canvi hi va haver una època en què era més importat la forma que el contingut, en Beckett la forma és el més important, és trencador, sí, però la forma emmascara el contingut, i ara hem tornat a un punt en què el contingut és molt important.
malgrat tot, s'està produint d'una manera imparable un canvi professional i sobretot, després d'un temps de models més aviat estètics, s'està tornant a un teatre compromès ideològicament
Malgrat tot, de vegades, s'utilitzen aquests àmbits per fer negoci. Fem un teatre amb dones perquè ara ven!
No obstant això, les noves generacions estan més preocupades per textos reivindicatius i contribuir al trencament dels cànons establerts, és a dir als de l'IBEX35.
Molts professionals tenen com a model els serials televisius, és a dir, cerquen només l'èxit i la forma de guanyar-se la vida. Ens queixàvem que sempre hi havia els mateixos actors, han canviat i ara hi ha els mateixos només que tenen 19 o 25 anys, o sigui que fan famosos a uns quants i van tirant de la rifeta. Però és clar, ve un moment que tots els personatges d'una generació queden copats i això fa que d’altres amb molt de talent siguin expulsats del sistema i hagin de reivindicar noves formes i nous espais per a sobreviure.
Què faria falta a Esparreguera pel que fa al teatre?
S'ha de posar l'èmfasi en el teatre, perquè a Esparreguera hi ha un dèficit d'ensenyament reglat, com per exemple el de l'escola de música i dansa. Fins que no hi hagi una bona escola reglada no ho arreglarem. Fixa't que, tot i que es fa molt teatre, han sortit més músics i ballarins que poden viure de la seva feina, que gent de teatre.
Com veus el Festival LOLA?
Per mi és un Festival consolidat, malgrat tot que crec que va perdre l'oportunitat de fer un pas endavant cap a una certa professionalització, sigui per manca de suports, sigui per no haver escollit bé el director en el seu moment. Al principi semblava que havia de créixer i ho va fer quan es va aconseguir treballar conjuntament amb altres municipis com Molins, Sant Andreu, Olesa, Martorell, Abrera... però es va quedar aquí i crec que es deu a una manca de projecte, crec que el director d’aquell moment no s’ho va prendre seriosament. S’havia d’haver fet un pas més, i amb els suports necessaris, podria ocupar un espai que encara no s'ha cobert, el festival de teatre alternatiu i de petit format, que ara seria un referent. Ja sé que vam entrar en un període de retallades i de crisi però s’ha de tendir cap aquí, encara hi som a temps. Confio molt amb aquesta gent jove ben preparada.
S’havia d’haver fet un pas més, i amb els suports necessaris, podria ocupar un espai que encara no s'ha cobert, el festival de teatre alternatiu i de petit format, que ara seria un referent.
Joan Castells sempre resulta didàctic, sobretot quan parlem de teatre.
Gràcies Joan, en prendrem nota!
コメント