Rafa Haro és l'escenògraf de l'obra de Thomas Bernhard que dirigeix Joan Castells al Teatret: Minetti, un retrat de l'artista vell. No és la primera vegada que Haro fa l'escenografia per a Castells, ho va fer en l'obra Sam Shepard, Follia, i en Una Jornada Particular, d'Ettore Scola. Des de 2008 que es va estrenar com escenògraf en El futur és als ous d'Eugene Ionesco, dirigida per Andrea Segura, al Teatret i dins del Festival LOLA, Haro no ha deixat de col·laborar amb Tramateatre.
Com afrontes ara l'escenografia de “Minetti”?
A la primera conversa que vam tenir amb Joan Castells sobre Minetti, em va comentar els eixos principals a partir dels quals començar a projectar l'espai i l'ambient que havia de tenir l'obra:
1. L'espai havia de ser el del vestíbul d'un hotel... Primer de tot, l'escenografia havia de tenir sostre, ja que el protagonista en fa referència contínua en alguns moments. Aquest sostre funciona com a reflex de l'ànima de Minetti, un hotel en el qual ell s'havia hostatjat trenta anys enrere i que, com l'ànima de l'actor, és un refugi de passions excessives.
2. La referència al pintor James Ensor amb les seves figures a mig camí entre expressionistes i surrealistes acabaria d'ambientar l'obra. Es materialitza en un treball de màscares expressionistes que representen una multitud de personatges que sobtadament, entren a escena i interrompen la diatriba de Minetti. I acaba amb la màscara del Rei Lear, "la màscara més monstruosa que s'ha creat mai", en paraules del mateix Minetti.
La primera idea, partia de la forta presència escènica del sostre del vestíbul de l'hotel, acompanyat d'un conjunt d'elements que ajudaven a caracteritzar cadascun dels personatges que hi intervenen. L'escena també integra l'espai específic pel recepcionista i el banc del vestíbul en el qual s'espera la Dama. Com sempre, treballar amb el Joan suposa aprofundir en els matisos i en la simbologia tant de l'espai com de tots els elements que intervenen en l'obra. Una feina àmplia però amb un resultat gratificant que m'ajuda a aprendre i a mirar l'escena des d'un punt de vista més simbòlic.Una obra de Thomas Bernhard sempre suposa un sotrac crític per als que treballem en les arts plàstiques i escèniques. Espero que l'espai ajudi a presentar les idees de l'autor que s'expressen per veu de Minetti.
Vegeu http://www.rafaharo.com/