JOAN CASTELLS ALTIRRIBA

Esparreguera, 1946. Director, dramaturg, estudiós, intèrpret

Redactor: Ramon Aran Vilà de l'Institut del Teatre

 

Biografia Responsable d’una setantena de muntatges com a director, Joan Castells, com molts esparreguerins dedicats al teatre, es forja al planter de La Passió, primer com a actor i després, des de 1970, en tasques de direcció, que va assumir en diverses etapes fins a mitjan anys vuitanta. Fa estudis de filologia, però es dedica al teatre amb el seu germà Francesc, que encapçala el grup GOC, amb qui fa les primeres interpretacions fora de La Passió, entre finals dels seixanta i la primera meitat dels setanta. El 1973 entra a l’Institut del Teatre com a docent i, fins a 2013, hi imparteix interpretació, direcció escènica i tallers de teatre de text. Col·labora en l’Enciclopèdia Catalana (1973-1978), fa crítica teatral a Serra d’Or, Presència i Diario de Barcelona (1973-1977), s’ocupa de la secció de teatre de Tot Art de TVE (1975-1976) i, amb el seu germà, edita textos de Juli Vallmitjana a Teatre de gitanos i de baixos fons (Edicions 62, 1976). Funda, el 1977, El Teatrí, amb el seu germà i l’actriu Lola Lizaran, entre altres, que dirigeix fins a 1986, amb una dotzena de muntatges en què sovint actua. Fan una primera aparició a TVE amb l’adaptació d’un conte d’Andersen, però els reconeixen per la dramatúrgia de Francesc Castells L’espantu (1979), sobre textos de Vallmitjana, seleccionada en el I Cicle de Teatre de «La Caixa», amb què accedeixen a nombroses sales catalanes, entre les quals el Romea. La bona acollida –és destacada al Ciutat de Barcelona– els obre les portes de sales de l’Estat espanyol, Itàlia i Alemanya. Adrecen la majoria dels muntatges a la campanya escolar de teatre de «La Caixa». Com que els seus membres van adquirint altres reptes professionals, El Teatrí es dissol cap a 1986, i Castells abandona els escenaris comercials. A la segona meitat dels vuitanta munta obres amateurs a Esparreguera i retorna al comentari teatral (sobretot a El Público). El 1988 s’ocupa de la subdirecció de l’Institut del Teatre, i el 1991 assumeix la direcció de tres edicions del Festival de Sitges, tot i que només en pot dur a terme una per problemes econòmics. Reapareix amb Benvingudes (CDV, 1993) de Sanchis Sinisterra, i fins a l'any 2000 col·labora amb la companyia Metros del seu paisà i coreògraf Ramon Oller, per a qui dirigeix la part actoral dels muntatges, com en la cantata El martiri de sant Sebastià de la Fura dels Baus (1997). Coneixedor del teatre finès, estrena a Catalunya Harri Virtanen (1994), i el 1995 s’ocupa de La festa del blat de Guimerà al CDGC. Amb l’actor Francesc Albiol, escriu una trilogia de monòlegs (1995-1997), que la crítica aplaudeix. S’integra al consell artístic del TNC (1998-2005), en què es fa càrrec del teatre infantil i la dansa. Hi estrena, a la Sala Petita i a la Tallers, obres d’Iglésias, Ramon Oller, Jaume Cabré, Txèkhov, Manuel Veiga, una dramatúrgia de textos de Ruyra i la seva adaptació del Massagran de Folch i Torres. També impulsa la companyia Parracs, amb muntatges com ara Preversions, de J. Prévert (Espai Brossa, 1998), o Violació de límits, de Pedrolo (Beckett, 2000). Estrena quatre obres d’Albert Mestres, amb qui obté el Premi Crítica Serra d’Or al millor espectacle per Dramàtic (2002) i Dos de dos (2008). Amb ell munta la darrera gran obra, El casament d’en Terregada, de Vallmitjana, al TNC (2009). No abandona mai el vincle amb Esparreguera, on impulsa el Festival Lola (2003). Torna a la direcció de La Passió (2005-2006), que deixa per encapçalar l’ESAD (2006-2009). També ha estat professor, entre altres, de l’Escuela Navarra de Teatro. Va escriure la peça inèdita Magdalena Ullet, l’absent (1993). Darrerament s’ha concentrat en la narrativa, amb un volum de contes enllestit (Històries trobades) i un de narracions, en preparació.

 

Significació Decebut de la qualitat de les estrenes del moment, després de comprovar el rigor de les companyies Odin Teatret, d’Eugenio Barba, i el TEC de Cali, d’Enrique Buenaventura, que feien estada a Barcelona, el 1977 és esperonat a fundar El Teatrí, un grup de «teatre de laboratori» que, partint de zero, pretenia desenvolupar un mètode propi a partir del treball individual dels actors, inspirat, en part, en Grotowski. Tot i que potser aspiraven a un teatre d’art, a la pràctica es van concentrar en teatre per a públic infantil, sense menystenir les incursions en l’absurd de Ionesco, que va influir el primer text original de Castells, El dèria T. T. (1985). L’obra no va rebre gaire bona crítica, cosa que potser va fer que no es prodigués com a autor. Malgrat que voldria dirigir sovint dramatúrgies seves com la de La dama de les camèlies (1998), quan n’ha estrenat, d’aquesta faceta sovint se n’ha encarregat Carles Batlle, que ha fet duet amb ell en molts muntatges. Versiona Brecht en diverses peces, un gust pel teatre èpic que intenta recuperar en les edicions de 2005 i 2006 de La Passió, que havia derivat cap a la farsa.

Amb un estil que busca la senzillesa escenogràfica, s’interessa per les fonts del teatre català popular del segle xix i principi del xx, possiblement per la seva implicació en La Passió. A més d’editar Vallmitjana, amb el seu germà munta Carnestoltes, setze voltes (1969), amb fragments de Robrenyo i de Lo rei Micomicó de Terrades. També estudia el Misteri d’Elx (Serra d’Or, 1973) i el teatre català profà del segle xviii i el xix (Estudios Escénicos, 1975). Escenifica, a més de Vallmitjana, peces de Rusiñol, Guimerà i Iglésias. Tot plegat connecta amb la recuperació del vodevil en voga als anys vuitanta, de la qual participa El Teatrí, amb una peça de Labiche i l’homenatge al Paral·lel de Josep Sanpere escrit per Francesc Castells. L’etapa post-Teatrí es reorienta cap a la fusió de text i dansa, una via que potencia amb Ramon Oller, de qui es dedica a dirigir la part interpretativa dels muntatges, potser per la priorització del treball dels actors feta a El Teatrí. L’interès per la dansa, de fet, fa que hi centri l’única edició que dirigeix del Festival de Sitges (1991), que volia especialitzar en el petit format, una preferència que continua el seu successor, Joan Ollé. Com a director d’escena, sobresurt en peces de repartiment escàs, com els monòlegs de Francesc Albiol o les que escriu Albert Mestres.

 

Estrenes Text original i direcció (teatre):

El dèria T. T. El Teatrí, Esparreguera, 1985. Reposada al Teatre Regina, 1985.
El microfonista, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol. Festival Grec, Teatre Adrià Gual, 1996.
Ja ve, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol, en l’espectacle La TRÍA de (Em vec el bec / El microfonista / Ja ve). Festival de Sitges, 1997.

Dramatúrgia i direcció (teatre):
Companys de viatge, de H. C. Andersen. El Teatrí, ad. col·lectiva, Campanya de teatre a les escoles «La Caixa» 1978-1979. Hi actua.
En Joan brut, de Carles Riba. El Teatrí, ad. col·lectiva, c. 1980. 
Nyam-nyam, de Harri Virtanen, trad. Timo Laiho, ad. Carles Batlle i Joan Castells, CDV. Teatre Alegria, Terrassa, 1994.
Em vec el bec, amb l’actor Francesc Albiol, monòlegs de Molière, Txèkhov, Valle-Inclán i Shakespeare, interpretat per F. Albiol. Festival de Sitges, 1995.
Parracs, de Bertolt Brecht i J. R. Becher, trad. Feliu Formosa i Joan Oliver. Parracs. Fira de Teatre de Tàrrega, 1996.
Preversions. Per riure en societat, de Jean Prévert, trad. Joan Castells, Miquel Desclot i Rosa-Victòria Gras. Parracs. Espai Joan Brossa, 1998.
Violació de límits, de Manuel de Pedrolo, ad. Joan Castells i Tono Saló. Parracs. Sala Beckett, 2000.
Acte poètic contra la guerra de l’Iraq, tria de poemes de totes les èpoques. Sala Petita del Teatre de la Passió d’Esparreguera, 2003.
Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana, d'Albert Mestres, ad. Joan Castells i Albert Mestres. La Patacada. Festival de Sitges, 2003.
L'espantu i la gitana verge, de Juli Vallmitjana. Festival Lola. Sala Petita de la Passió, 2003.
Me lo veo venir, trad. d’Albert de la Torre d’Em vec el bec. Teatro Lara, Madrid, 2004. Reestrena al Teatro Lara, 2010.
Poemes de fàbrica, de Miquel Martí i Pol. Primavera't. Fàbrica tèxtil de la colònia Sedó d’Esparreguera, 2005.
Les aventures extraordinàries d'en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres. Sala Tallers del TNC, 2005.
Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas. Tramateatre. Festa Major d’Esparreguera. El Teatret, 2012.
Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams, trad. Jaume Melendres. El somriure bàrbar. Versus Teatre, 2013.
Follia, de Sam Shepard. Tramateatre. Festival Lola, El Teatret, 2016.

Direcció (teatre):

La Passió d’Esparreguera, de Ramon Torruella. Forma part del comitè de direcció, 1970-1977. I en diverses etapes els anys vuitanta. També hi actua fins a l'actualitat. Reprèn la direcció el 2005 i el 2006.
L'espantu, de Juli Vallmitjana, ad. Francesc Castells. El Teatrí. I Campanya de teatre de «La Caixa». Sala del Casal de Mataró, 1979. El jurat la selecciona per a la campanya. Destacada als Premis Ciutat de Barcelona de 1979. 
Quin jove més embalat, d’Eugène Labiche, trad. Jordi Coca. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1980-1981. 
El bon policia, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1981-1982. 
El vodevil, de Francesc Castells. El Teatrí. Centre Cultural de l’I. T., Terrassa, 1981. 
El bon policia, seguida dels monòlegs L’escudellòmetro, La minyona suïcida i La primera carta, de Santiago Rusiñol, c. 1982.
Les cadires, de Ionesco, trad. Bonaventura Vallespinosa. El Teatrí. Teatre Lliure, 1983.
Demà Jerusalem, d’Élie-Georges Berreby. El Teatrí. Centre Catòlic de l’Hospitalet de Llobregat, 1984.
La llei d’herència, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1984-1985. 
La Passió de fra Anton, reconstrucció d’una peça medieval. Mil·lenari de la vila, plaça de l’Església d’Esparreguera, 1985.
L’ós i Un prometatge, de Txèkhov. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1985-1986. 
La Senyora de Sade, de Yukio Mishima. Cia. La Passió. Escorxador, 1986.
El facinerós és al replà, de Joe Orton. Cia. La Passió, Escorxador, 1986.
El suïcida, de Nikolai Erdman. Cia. La Passió, Escorxador, 1987.
Vint per vint, de Joan Barbero. Cia. Vint per vint, plaça del Centre, 1988.
Carmen, de Bizet. Cia. La Passió, Sala Petita de la Passió, 1989.
Per un sí, per un no, de Nathalie Sarraute. Tramateatre, La Passió, 1990.
Benvingudes, de José Sanchis Sinisterra. Trànsit Companyia de Dansa i El Teatro Fronterizo, coreografia de Maria Rovira. Sala Beckett, 1993.
Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb Lola Lizaran i Alfred Luchetti, 1994.
La festa del blat, d’Àngel Guimerà, ad. Carles Batlle, CDGC. Teatre Romea, 1995. Versió televisiva a Temporada de teatre, TVC, 1996.
Sota el bosc lacti, de Dylan Thomas. Inauguració de l’any acadèmic a l’I. T., 1997.
El cant de la Sibil·la, textos dels segles xii i xiii. Coral de la Passió, Església d’Esparreguera, 1997.
La barca nova, d’Ignasi Iglésias, ad. Carles Batlle. Sala Petita del TNC, 1999.
Pluja seca: carta del Papa a la reina Maria, de Jaume Cabré. Sala Petita del TNC, 2001.
Dramàtic, d’Albert Mestres. Espai Joan Brossa, 2002. Premi Crítica Serra d’Or 2003 al millor espectacle teatral.
Ran del camí, de Txèkhov, trad. Joan Casas i Nina Avrova. Sala Petita del TNC, 2002.
La partida, d’Albert Mestres. Festival de Sitges, 2002.
Esthetic Paradise, de Victoria Szpunberg. Festival de Sitges, 2002.
Un ram de mar, a partir de textos de Joaquim Ruyra, ad. Carles Batlle i Pep Paré. Sala Petita del TNC, 2004.
16.000 pessetes, de Manuel Veiga. Sala Tallers del TNC, 2005.
La importància de ser Franc, d’Oscar Wilde, ad. Jaume Melendres, dir. Joan Castells, Carme Saltor i Marta Puig. Tramateatre i Fundació Lola Lizaran. Patronat Parroquial d’Esparreguera, 2005.
Àfrica 30, de Mercè Sàrrias. Festival Lola, El Teatret, 2005.
Pervertimento, de José Sanchis Sinisterra. Festival Lola, El Teatret, 2006.
Dos de dos, d’Albert Mestres. Brossa Espai, 2008. Premi Crítica Serra d’Or 2009 al millor espectacle teatral.
El casament d'en Terregada, de Juli Vallmitjana, ad. Albert Mestres. Sala Petita del TNC, 2009.
Jardí de dones, de Jaume Melendres, lectura dramàtica. Cia. Centre Dramàtic del Bages. Sala Petita del Teatre Kursaal, Manresa, 2009.
El Mikado o el poble de Titipú, de Dagoll-Dagom. Cia. de la Passió d’Esparreguera i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Teatre de la Passió, 2010.
La bella Helena, de Jacques Offenbach, ad. Peter Hacks. Cia. de la Passió i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Teatre de la Passió, 2011.
La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, trad. Sergi Belbel. Festival Lola, Sala Petita de la Passió, 2011.
El casament, de Bertolt Brecht. Beques Lola Lizarán, Patronat Parroquial, 2014.
Safira, de Magí Sunyer. Teatre El Magatzem, Tarragona, 2014.

​