top of page

Més sobre "Persèfone", la producció de Tramateatre del Festival LOLA 2020

El Festival LOLA 2020 presenta la seva producció anual al Teatret, en el marc del vintè aniversari d'aquesta sala de teatre ubicada a l'avinguda de Francesc Macià d'Esparreguera. Enguany el projecte és una proposta del director artístic Gerard Bidegain, que presenta una escenificació del text Persèfone (Περσεφόνη), del poeta grec Iannis Ritsos (1909-1990), en traducció de Joan Casas. El muntatge parteix de l'exploració i simbiosi del teatre i la dansa, amb una proposta protagonitzada per l'actriu esparreguerina Laia Gotsens i la ballarina i coreògrafa olesana Emma Duran.

L'espectacle estrena a Esparreguera l'any del trentè aniversari de la mort de Ritsos, un autor força desconegut a casa nostra amb una poètica molt potent

que ens apropa el mite de les estacions de l'any centrant-se en la vida d'una noia amb una història universal, amb una gran potència dramàtica i una absoluta vigència al món actual. L'espai escènic i la imatge de Rafa Haro, basant-se en aquesta exploració del dins i el fora, de la foscor i la llum, i la proposta d'il·luminació i espai sonor del propi director escènic, ens traslladen a un espai de trànsit entre dos móns. Completen l'equip artístic Alba Hinojosa com a ajudant de direcció, Francesc Ripoll com a tècnic, Uxia Campo com a documentalista del procés de treball i Carme Paltor com ajudantia de vestuari.

QUÈ EN PENSA LA COMPANYIA?

Gerard Bidegain, director escènic La idea de l’equilibri entre el món antic (atàvic, pur i gairebé perdut) contraposat al món contemporani (sorollós, superficial i cruel) dansa líquidament al voltant de la presència d’una dona conscient de la llum i la fosca. Persèfone pugna contra el soroll, que li vol impedir la reflexió. No obstant això, encara hi ha algú que se l’escolta i que l’acompanya en aquest irrefrenable trànsit cap a la llum.

Emma Duran, intèrpret i coreògrafa L’autor, Iannis Ritsos, ens mostra la intemporalitat del mite de Persèfone, en un text reflexiu i reivindicatiu on es contraposen llum i foscor, fred i calor, dalt i baix. Es tracta d’un monòleg-diàleg que deixa entreveure grans problemes mundans que travessen la frontera del mite per entrar a la realitat tant de l’ahir, com de l’avui i el demà.

Laia Gotsens, actriu A partir de la personificació de Persèfone, l’obra construeix una veu reivindicativa en el present que porta el públic a connectar-se amb la contundència d’un personatge que defensa les seves decisions i la seva voluntat.

Rafa Haro, escenògraf La posada en escena d’aquest text de Iannis Ritsos ens proposa un conjunt de circumferències concèntriques. Partint del punt central del relat mític es van obrint línies que arriben a interpel·lar-nos en l’actualitat. Un gran clarobscur que no confronta la llum i la foscor.

VOLS CONÈIXER MÉS A FONS L'EQUIP ARTÍSTIC?

L'AUTOR

Γιάννης Ρίτσος

Iannis Ritsos, poeta i artista

(Monemvassia, Peloponès, 1 d'abril de 1909 - Atenes, Àtica, 12 de novembre de 1990)

De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus (descrita a La cançó de la meva germana, 1937; La casa morta, 1962; etc.). Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país. La seva obra, molt extensa (més de 60 títols que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977), obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i fa palesos uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia, i un amor fidel pel seu país i pels seus homes. La poesia popular i la litúrgia bizantina enriquiren i donaren color al seu lèxic. Conreà també el teatre, servint-se de la recreació personal de mites clàssics (Orestes, 1966; Persèfone, 1970; Helena, 1972; El retorn d’Ifigènia, 1972; Ismene, 1972; etc.). Treballà en el camp de la pintura. Molts dels seus poemes foren musicats per compositors grecs actuals.

Font: Enciclopèdia Catalana

El 2020 commemorem el trentè aniversari de la seva mort.

EL DIRECTOR ESCÈNIC

Gerard Bidegain i Figuerola (Barcelona, 1990)

És graduat en Art Dramàtic, especialitat en Direcció i Dramatúrgia, per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre (2017) i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2012). També s’ha format a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett i ha estat becat durant cinc anys consecutius per l’Associació Lola Lizaran d’Esparreguera. Ha treballat com a docent teatral a l’Escola Move On Dance Studio d’Olesa de Montserrat (2014-2018). Des del 2007 és membre del consell de redacció de la revista Setsetset Comunica que forma part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). Com a historiador ha publicat l’estudi biogràfic Ramon Torruella Satorra: poeta de La Passió d’Esparreguera (2019, Setsetset-ACPC). Des del 2016 és tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica a l’Ajuntament d’Abrera. Actor de La Passió d’Esparreguera, actualment en el personatge de Judes Iscariot. Ha format part de la direcció escènica de l’espectacle de La Passió d’Esparreguera, com a responsable de la dramatúrgia i tractament del text. Fundador i director artístic de l’Sparagaria Orquestra, amb qui ha estrenat diversos espectacles amb guió propi. Com a dramaturg, des del 2009 ha estrenat nombroses càpsules teatrals al Festival LOLA d’Esparreguera i espectacles de creació pròpia com Maragall’11 (2011), GuimeràSOUND (2012), Exclòs (2013) i Rereguarda (2014). Des del 2015 és dramaturg i director de les escenes teatrals de la Festa del Timbaler del Bruc. També és coordinador i actor a les visites teatralitzades dels Museus de Martorell i del Jaciment Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter. Ha escrit els textos dramàtics Caurem plegats (2015), Fruits secs (2016) i L’afinador (2017), de la Companyia LoPereBufa de la qual n’és membre fundador. Recentment ha produït amb aquesta companyia Un tast de tot (2019), on interpreta el personatge del poeta Joan Oliver-Pere Quart. Va dirigir Passatge Gutenberg (2018, Festival LOLA), de Lluïsa Cunillé. El seu treball final de carrera, Judes traït (2017), publicat l’octubre de 2019 a la col·lecció OffCartell de Re&Ma12 Edicions, va ser tutoritzat pel poeta Josep Pedrals, obtenint la qualificació de Matrícula d’Honor i es va estrenar el novembre de 2017 al Festival LOLA amb l’actor David de Julio i la coreògrafa Aixa Guerra. El 2019 es va representar durant tres setmanes a la Sala Josep Palau i Fabre de l’Escenari Joan Brossa. Amb la direcció del monòleg Persèfone vol seguir investigant entorn de la relació del text poètic, el moviment i l’espai.

L'ACTRIU

Laia Gotsens Fort (Esparreguera, 1998)

És graduada en Pedagogia per la Universitat Autònoma (2020) i s’ha format com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i Jordi Oliver - Teatre per a Joves (2014-2018). Anteriorment ja s’havia format a l’Escola de Teatre de La Passió d’Esparreguera (2011-2013) i a l’INS El Castell d’Esparreguera, on va cursar els estudis de Batxillerat d’Arts escèniques (2014-2016). També té formació en dansa contemporània, jazz, hip-hop, aeròbic i free dance i nivell mig de cant i guitarra. Va participar a l’espectacle Nou8cinc: Guillem d’Sparagaria (2015, GIT Produccions), dirigit per Jaume Rovira; a Llum i Gira-sols (2015, Tramateatre), dirigida per Carles Reynés; a Incomunicats (2015), sota la direcció de Robert Gobern i a Leche de pantera (2017), dirigida per Maribel Balagué. L’hem poguda veure participant en tres musicals: Juntes, el Musical (2016), una creació i direcció d’Aina Forn i Maria Borràs; i a dos musicals produïts per l’INS El Castell: Mamma Mia (2016) i The Lion King (2017). Recentment s’ha incorporat a l’equip de LALTRE Col·lectiu d’Esparreguera, amb qui ha creat l’espectacle Black (2019) a La Passió d’Esparreguera i les performances L’univers (2019, Festival Spàrrek) i Laltre Calvari (2020, FiraPassió). El 2019 va protagonitzar Las dos caras de la verdad, una performance produïda per SomNegra i Susana Hernández. En l’àmbit audiovisual ha participat en el capítol pilot d’El Cafè de les Antípodes (2019, Tecnocampus) i en diversos curtmetratges com El cascabel (2019, ESCAC), de Marc Pujol; Solo un mal día (2018, ESCAC), de Lydia Jara; Sin remitente (2016, Universitat de Barcelona), de Míriam Díaz; i Komorebi (2015, ESCAC), de Greta Díaz. També ha actuat en anuncis publicitaris i ha participat com a actriu a dos videoclips: Em diràs (2018, Medeastudio), de Dàhlia Duran, i Bailarina (2016) de Keyem, dirigit per Albert Calderó. Actualment segueix col·laborant a l’espectacle de La Passió d’Esparreguera, que reconeix com el seu bressol teatral, i experimentant en diverses formes escèniques amb LALTRE Col·lectiu. També col·labora en diferents projectes audiovisuals al llarg de l’any i fa concerts de veu i guitarra en solitari. A Persèfone realitza el seu primer monòleg dramàtic com a actriu.

LA BALLARINA I COREÒGRAFA

Emma Duran Pujol (Olesa de Montserrat, 1993)

Graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona (2015) i titulada a la Formació Professional de Dansa Contemporània a Varium Espai de Moviment (2017). Està formada com a Directora i Monitora de lleure Infantil i Juvenil i amb experiència dins del món de la diversitat funcional. Treballa com a docent en dansa contemporània a l’escola de dansa Move On Dance Studio d’Olesa de Montserrat i a MAB Dance Center (Barcelona). També intervé com a entrenadora de tècnica corporal al Club Gimnàstica Olesa i al Club Twirling Olesa. Directora coreogràfica i intèrpret de l’espectacle La Fàbrica (2018), una obra que tenia per protagonista els poemes de Miquel Martí i Pol del llibre La Fàbrica (1972), combinant la música clàssica i electrònica amb la dansa contemporània. També es destaquen els seus últims projectes com a coreògrafa en espectacles teatrals de diferents registres, com l’obra Estimada Senyora de la companyia de teatre Femme (Esparreguera, 2019), dirigida per Maribel Balagué, i l’obra Black, de LALTRE Col·lectiu (Esparreguera, 2019), d’Antonio Cortijo i Gerard Sancho. Va codirigir la performance Acte V: Laltre Calvari, d’aquesta mateixa companyia, representada a la Fira Passió 2020 d’Esparreguera. Tot i que la seva vocació és la dansa contemporània, ha rebut formació en dansa clàssica, dansa espanyola, jazz, danses tradicionals catalanes… i actualment s’està iniciant en el món del Lindy Hop. En l’àmbit pedagògic ha coreografiat i participat en espectacles i festivals del centre de diversitat funcional Associació Prodiscapacitats Santa Oliva (2011-2015). Intervé com a tallerista en centres escolars i casals d’estiu com a especialista en dansa contemporània i tècniques d’expressió corporal a l’Educació Primària i Secundària, a l’Escola Puigventós (2017) i Escola Daina-Isard (2017), ambdues d’Olesa de Montserrat. Actualment és intèrpret de La Tinta Col·lectiu i col·labora en videoclips produïts per Baselina Studio.

L'ESCENÒGRAF

Rafael Haro Galera (Martorell, 1979)

És Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2002) i té el postgrau en Arquitectura efímera, esdeveniments i conceptes escènics (2003) i el Certificat d’Aptitud Pedagògica per la Universitat Politècnica de Catalunya (2004). És professor de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés (2002-), docent a Secundària d’Educació Visual i Plàstica al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2006-) i professor associat al Departament de didàctiques aplicades de la Facultat d’Educació de la UB (2019-). Com a escenògraf treballa a Tramateatre produccions (2011-) i al Festival LOLA, on ha dissenyat l’escenografia de Judes traït, de Gerard Bidegain (Escenari Joan Brossa, 2019) i de Minetti, un retrat de l’artista vell, de Thomas Bernhard (Teatret, 2019).També és escenògraf de Peixos i peixeres Teatre (2016-) i ha format part de la direcció artística de La Passió d’Esparreguera (2005-2009). El 2003 realitzà tasques de disseny interior del Teatre Municipal de Sant Andreu, SAT!, Barcelona. El 2005 va participar a l’exposició Autoretrats, al Centre Cívic de la Barceloneta i a la tercera Biennal Ciutat Vella Oberta (València, 2018). A Esparreguera va ser un dels impulsors i comissaris d’Obert en canal, festival d’art dependent (2004-2006) i de l’IN-LOLA (2010-2013). Actualment és comissari de bona part de les exposicions i activitats educatives que es programen des del 2012 al Muxart, Espai d’Art i Creació contemporània de Martorell. Ha publicat treballs com Estancar o innovar (2005), Pero... ¡si esto lo hace un niño pequeño! (2005), conjuntament amb Sandra Colell, i Entrena la teva memòria: 100 preguntes, 100 respostes i 100 activitats (2014), de Cristina Vidal i amb il·lustracions seves.

EL TRADUCTOR

Joan Casas Fuster (L’Hospitalet de Llobregat, 1950)

És escriptor, traductor i professor jubilat de l’Institut del Teatre. Ha publicat relats, proses, poesia i ha estrenat diverses peces de teatre. Com a traductor literari té un currículum molt extens de traduccions del francès, el portuguès, l’italià i el grec modern. Ha fet de col·laborador literari en diverses traduccions del rus. Ha obtingut els premis literaris: Victor Català de narracions,1979 (per Pols de terrat); Miquel de Palol de poesia, 1985 (per Tres quaderns); Ciutat de Palma de poesia, 1986 (juntament amb Feliu Formosa, per Amb efecte); Ignasi Iglesias de teatre i Premi de la Crítica de Serra d’Or, 1990 (per Nus), Ciutat d’Alcoi de teatre, 1993 (per Nocturn corporal) i Rovira i Virgili d’assaig, 2009 (per Amb la terra a la cintura). La seva tasca com a traductor ha estat reconeguda pels premis Giovanni Pontiero, 2003 (per No entris tan de pressa en aquesta nit obscura, novel·la d’Antonio Lobo Antunes) i Jordi Domènech, 2005 (per Tard, molt tard, de nit entrada, poemari de Iannis Ritsos).

14 visualizaciones
bottom of page