AGAMÈMNON

16.17.18 | SET | TEATRET

"Agamèmnon", de Iannis Ritsos

Direcció i dramatúrgia de Gerard Bidegain i Figuerola

Traducció de Joan Casas Fuster

Amb Oriol Genís, Cristina Martí i Zúbel Arana.

Espai escènic i imatge: Rafa Haro

Espai sonor: Zúbel Arana

Coreografia: Cristina Martí Ninot

Il·luminació i vestuari: Alba Paituví

Fotografia i video: Arnau Artigas

Ajudantia de direcció: Laia Gotsens

Assessoria lingüística: Rosa Victòria Gras

Coproducció: Teorema Teatre i Festival LOLA 2022

Coordinació i producció de companyia: Teorema Teatre

Agraïments: Ery Ritsou, Júlia Genís, Jordi Raventós, Ariadna Chillida, Carme Paltor, Marta Puig, Carles Reynés, Robert Jaumeandreu, Adesiara Editorial, Taller Castells i Planas de Cardedeu, Llibreria Finestres, Tramateatre, Sala Atrium de Barcelona, El Teatret d’Esparreguera.

Amb el suport de l'Oficina de suport a la iniciativa Cultural

Ifigènia retorna a casa després de molts anys fora. Anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, on es va produïr la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules d’Agamèmnon i les poderoses mirades de Clitemnestra. Després de deu anys de guerra i soroll el general s’abandonava al silenci i la foscor de casa seva.

Ritsos recupera els personatges tràgics i, a través d’una profunda, poètica i compromesa visió personal, els fa encara més universals. Tenim, a escena, una lliçó d’humanitat on es despullen els defectes i les virtuts del militar, on podem copsar la vigència dels maltractats conceptes de sacrifici, victòria, èxit i vellesa. Deixeu-vos endur pels sentits.

En aquest espectacle trobareu els següents textos de Ritsos, traduïts per Joan Casas:

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, 1970), El retorn d’Ifigènia (Η επιστροφή της Ιφιγένειας, 1972), Epitafi(Ἐπιτάφιος, 1936). El fragment d’Epitafi que sentireu ha estat traduït per Casas expressament per a aquesta producció.